Qui persegueix, aconsegueix!

Fa molts anys recordo que com sempre l'Òscar no volia deixar de jugar a aquell joc que a la resta de mortals, ens divertia, però més d'un cop ens acabava aborrint. "Lladres i Polícies", provava sort sempre. Mai n'havia dubtat, li agradava i a més, influia en el seu futur. "I tu què vols ser de gran?", "jo, polícia", explicava ell. Sonava realment a una paranoia d'un d'aquells joves que encara no ho tenien massa clar. La neura es va fer gran i poc a poc, va fer-se cada cop més forta. Perquè... quan un torna a fer la mateixa pregunta als 14 anys i la resposta és la mateixa, les coses no poden anar molt lluny. I no, no hi han anat. El camí ha sigut llarg hi ha calgut molta lluita, per part d'ell esclar.


Oposicions, molts estudis i fins i tot algun fracàs. És el que passa quan es vol arribar a dalt de tot. Passar un temps per Manlleu no li va fer cap mal, sinó tot el contrari. Va aprendre a marxes forcades tot el que poc a poc, li aniria deparant el futur. Però ell volia més poder... i això... aquí Catalunya, només ho tenen els Mossos de Tura, o altrament dits, Mossos d'Esquadra. Va estudiar com un boig i va veure com li tancaven la porta. Era massa jove, li van dir. Però com que massa jove? Si ell ho tenia decidit des dels 7 anys!!!

L'espera ha sigut llarga, els esforços i les lluites contra tot, també. Però qui persegueix, aconsegueix i avui, tots ens n'hem d'alegrar. L'Òscar, ja és mosso. Mosso d'Esquadra. Com que les coses ara ja van en serio, no posaré cap foto seva, la seva intimitat i ara com a cos de seguretat, preval per sobre de cel·lebracions que el puguin posar en problemes. Però, de tot cor, Moltes felicitats crack! T'ho mereixies. I realment, des de fa temps.

FOTO: Una gorra de caporal, no tardaràs gaire en ser-ho, ja ho veuràs.(http://www.polinsignia.com)